dilluns, 27 de febrer de 2012

Declaració institucional en motiu del dia internacional de les dones

En ple segle XXI pot semblar anacrònic parlar de desigualtats entre homes i dones, quan la legislació jurídicament i constitucional  ha avançat en matèria d’igualtat.

Però sovint la igualtat legal no es correspon amb la igualtat real en les diferents esferes de la vida. A la vida quotidiana, a l’accés o permanència al lloc de treball, l’accés a càrrecs directius, la igualtat de sous pel mateix treball .... Són desigualtats fruit d’una societat històricament patriarcal que marca unes relacions de subordinació de les dones respecte als homes, només pel fet d’haver nascut dones.

L’educació i la socialització de nens i nenes de manera diferent ha comportat una divisió social i sexual de les activitats que totes les cultures han organitzat i organitzen per satisfer les seves necessitats. Aquesta divisió i atribució de tasques marca les diferències i provoca les desigualtats àmpliament conegudes i reconegudes entre dones i homes: de treball, d’utilització de l’espai i el temps, d’ingressos, de reconeixement, de poder, etc.; desigualtats que han desvalorat les activitats realitzades per les dones, les seves formes d’actuar, de pensar, el tipus de relacions que estableixen, el seu cos... Fins al punt de ser les dones les principals víctimes de la violència en qualsevol conflicte, sigui a la llar o en una guerra. En definitiva, en ple segle XXI encara cal continuar treballant fermament i des de diferents àmbits (des de la legalitat, des de l’educació,...) per fer de la igualtat una realitat de les diferents esferes de les vida, tant a la privada com a la pública.

És imprescindible incorporar l’experiència, els sabers i les pràctiques de les dones per tal d’aconseguir un canvi de paradigma que ha de resultar favorable no només per a les dones, sinó per al conjunt de la societat. La incorporació de la perspectiva de les dones permetrà mirar el món d’una manera molt més complerta, perquè representa la meitat de la societat, una mirada per tant, més humana, més d’acord amb els drets civils, polítics i humans de les persones.
                                                                               
Les dones sempre han treballat, encara que en un entorn invisibilitzat per la centralitat de la producció mercantil com a objectiu econòmic bàsic. El treball assalariat no és tot el treball. S’ha  d’acabar amb la confusió entre treball i ocupació i fer visible el treball domèstic i familiar, indispensable per aconseguir el benestar i el desenvolupament correcte de les persones.
La doble presència de les dones en els àmbits del treball productiu i reproductiu genera tensió pel repartiment desigual de la càrrega total de treball entre homes i dones a la vida quotidiana.

Cal avançar cap a la consecució d’un model de societat millor organitzat en funció de les necessitats de les persones i que no sigui una sobrecàrrega per a les dones. S’ha de reorganitzar la vida personal-familiar-laboral per tal que les dones deixin de ser gairebé les úniques responsables del treball familiar, domèstic i de cura de les persones. La conciliació dels usos del temps, és un  repte col.lectiu  prioritari que passa indefectiblement per la corresponsabilitat social i per la implicació d’agents institucionals, empresarials i sindicals.

Les desigualtats de gènere no són les úniques que cal considerar. L’arribada de les migracions recents posa de manifest la necessitat ineludible de considerar que, a més de les desigualtats de gènere i de classe, cal tenir present les desigualtats d’origen. Les dones immigrades arrosseguen sovint una triple discriminació que cal tenir en compte. 
"Moltes d'aquestes dones són discriminades per la seva pròpia cultura i religió. Algunes d'aquestes dones fugen de països on impera el radicalisme. Per trobar en la nostra terra un lloc millor en viure i poder ser lliures. Pero a causa del descontrol de la immigració i el caràcter invasor de l'Islam, molts llocs del nostre país a part de estar "envaïts" també han pres el control els imans radicals de l'Islam, exercint així una pressió i coacció al entorn social d'aquestes dones. Dones que algunes d'elles, segurament van fugir dels seus països per poder ser lliures, per poder ser DONES amb majúscules i per sentir-se valorades."

Malgrat tot les dones hem aconseguit avenços importants. Hem començat a impregnar la vida social, política i laboral amb el nostre saber fer i amb la nostra visió en femení. Dones, homes i institucions públiques, conjuntament, hem de continuar treballant per construir una societat més justa, democràtica i sostenible.

Els poders públics han d’integrar el reconeixement de l’existència de dones i homes al conjunt de les seves polítiques, per tal que aquestes responguin a les realitats, oportunitats, necessitats i expectatives dels dos sexes, i, alhora, tenir en compte que la igualtat legal i real,  així com els canvis necessaris per millorar la societat han d’impactar positivament sobre el conjunt de la població, sobre les dones  i sobre els homes. Es tracta de planificar, executar i avaluar polítiques, a partir del concepte d’igualtat i equitat, tot donant valor a les aportacions de les dones en la construcció, el manteniment i la transformació de la societat.

Des de l’Ajuntament de Mataró volem expressar el nostre compromís per:

  • Treballar per la incorporació de la perspectiva de gènere  en les polítiques locals  donat que només des del reconeixement  de les realitats , necessitats i demandes dels homes i  les dones es pot fer una política que contempli el conjunt de la ciutadania. 
  • Sensibilitzar sobre la igualtat de gènere des de la infantesa, promovent actituds igualitàries en tots els àmbits de la vida quotidiana i divulgant el concepte d’igualtat de gènere
  • Combatre la violència masclista coordinant totes les accions, institucionals, legals, i socials,  adreçades a la seva eradicació,  incidint en la sensibilització i prevenció des de la infantesa i l’atenció a les dones que la pateixen.
  • Vetllar per la promoció social de les dones i facilitar la seva participació en els diferents àmbits ciutadans i en el teixit associatiu.
  • Reconèixer i potenciar la tasca que realitzen les entitats de dones de la ciutat  i promoure’n la participació en les polítiques municipals.
  • Treballar per la igualtat de les dones en l’esfera laboral

Per tot això, proposem al Ple Municipal l’adopció dels següents,  

ACORDS:

1.- Reafirmar el nostre compromís de treballar per la igualtat real de dones i homes al nostre municipi,  tenint en compte les necessitats i interessos d’ambdós per tal de construir una societat més equitativa i justa.
2.- Incorporar la perspectiva de gènere des d’una mirada transversal a les polítiques municipals.
3.- Impulsar Plans d’Igualtat en l’esfera laboral dins les polítiques municipals d’ocupació i formació ocupacional.
4.- Adherir-nos al manifest institucional del Dia Internacional de les Dones, que elaboren diferents institucions i organismes , amb motiu del dia 8 de març, el qual adjuntem a aquesta declaració institucional.
5.- Donar trasllat del present acord a totes les vocalies i associacions de la dona de la ciutat i a quina administració correspongui

No obstant el Ple decidirà.

divendres, 24 de febrer de 2012

Suprimir el registre Municipal de convivència estable de parella formalitzada en escriptura pública notarial


En el any 1994 es va crear i posar en marxa un registre municipal d’unions de fet. 
Atès el canvi legal, amb el Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya que va entrar en vigor el 2 de Gener i que regula la convivència estable en parella i que substitueix la Llei 10/1998 d’unions estables de parella.


Atès que aquest registre es va establir amb caràcter gratuït l’any 1994 amb la voluntat de donar cobertura aquelles unions no matrimonials estables que hi havia, sobre tot en aquell moment pensant en unions de persones del mateix gènere que no tenien cap mena de cobertura legal.


Atès que  el pas dels anys ha fet que hi hagi cobertura legal i, per tant, perfectament regulat amb les disposicions que han entrat en vigor i en aquests moments la convivència queda acreditada si dura més de dos anys ininterromputs, si durant la convivència tenen un fill en comú, i si formalitzen aquesta relació en escriptura pública.


Atès que la Llei 25/2010, de 29 de juliol, no exigeix que la convivència estable en parella s’hagi d’inscriure en cap registre, per tant, hi ha aquestes tres maneres previstes de poder-ho fer.


Atès que hi ha una qüestió fonamental que a ningú se li escapa, la  limitadíssima capacitat que té un Ajuntament de conèixer realment si les persones que s'inscriuen estan en condicions de fer-ho o no, si estan casats o no, o en quina situació civil es troben aquells d'origen estranger, per la dificultat d'un ajuntament d'accedir a totes aquestes dades i registres.


 Atès que no hi ha interconnexió entre els diferents registres i, en tot cas, aprofitaria perquè s’establís una fórmula diferent en què es sol•licitaria que hi hagués un registre emparat per la legalitat des d’una administració superior, en aquest cas la Generalitat, i que hi hagués una interconnexió per a poder comprovar les dades reals de les persones.

I atès que l’Ajuntament de Mataró disposa d’un Registre Municipal d’unions estables de parelles formalitzades en escriptura pública notarial d’acord amb l’article 234-1, apartat c, de la Llei 25/2010, del 29 de Juliol del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya relatiu a la persona i a la família (DOGC num. 5686 de 2 d’Agost de 2010).


Per tots aquest motius, el grup municipal de PxC sol•licita al Ple l'adopció dels següents acords:
1.- Suprimir el registre municipal de convivència estable de parella formalitzada en escriptura pública notarial.
2.- El present acord serà publicat al Butlletí Oficial de la Província i entrarà en vigor una vegada passat el termini de exposició publica.



No obstant això, el Ple decidirà.

Per trobar solucions als afectats per les participacions preferents emeses per les entitats financeres


A causa de la quantitat de ciutadans afectats que hi ha a la nostra ciutat pel tema de les Participacions Preferents emeses per les entitats financeres, i la falta de posicionament per part del Govern i dels Grups Municipals envers un tema que podríem qualificar d'escandalós, ens veiem en el deure de presentar aquesta Proposta de Resolució.
El fet de que majoritàriament els afectats siguin gent gran, que han estalviat amb molt esforç i sacrifici per poder fer servir els seus diners quan ho creguessin oportú o ho necessitessin, fa que no ens puguem callar per més temps.
Atès que en els contractes existia vici ocult en el consentiment, i les entitats financeres no van informar al consumidor afectat de les característiques del producte. Especialment no es va informar sobre el caràcter perpetu, la falta de garantia d'un fons en el cas de fallida de l'entitat, i la seva possibilitat de pèrdues a l'hora de vendre el producte. En definitiva, es va camuflar sota l'aparença d'un diposit a termini fix, encara que en realitat es tractava de productes totalment diferents.
Atès la falta de ètica, les males practiques, i l'actuació sense escrúpols per part de les entitats financeres, entre les quals, lamentablement es troba una fins fa poc molt arrelada a la vida dels mataronins, tant financerament com a través de la seva molt positiva obra social, lligada estatutàriament també a l'Ajuntament de Mataró, entitats, i associacions.
Atès que les Participacions Preferents s'han venut sota l'aparença d'un diposit a termini fix, i que d'aquest fet donen testimoniatge milers de persones, gent planera que van dipositar la seva confiança i estalvis en les sucursals de la seva entitat financera habitual.


Davant d'aquests fets, els quals a nivell ètic si més no, són d'extrema gravetat, el Grup Municipal de PxC sol·licita al Ple l'adopció dels següents acords:

1- Que l’Ajuntament de Mataró posi totes les eines per poder assessorar i organitzar a tots els afectats de la nostra ciutat, i dirigir-los on sigui adient duent a terme un seguiment del desenvolupament del procediment.
2- Demanar als organismes competents (Comissió Nacional del Mercat de Valors, i al Banc d'Espanya) la seva intervenció i que els afectats puguin recuperar els seus estalvis.
3- Que el Ajuntament es presenti com a acusació en cas de denúncies col·lectives i/o individuals davant de la justícia.
4- Que els serveis jurídics de l'Ajuntament es reuneixin amb les entitats financeres i demanin solucions urgents per als afectats.


No obstant això, el Ple decidirà.

Tots els Grups Municipals reclamem al Govern de la Generalitat l'inici immediat de les obres de l'escola Marta Mata

És coneguda la situació de l’escola Marta Mata que comparteix espai, des de la seva fundació, amb l’escola Antonio Machado. Aquesta convivència ha estat possible gràcies a la disponibilitat d’espais de l’edifici de l’Antonio Machado i al ser les dues escoles de recent creació. Però sobretot ho ha estat, gràcies a la implicació i voluntat d’entesa i col·laboració de tota la comunitat educativa: pares, mares, personal docent, personal de suport, consells escolars,... El lògic creixement dels dos centres ha portat a una sobreocupació de l’edifici de l’Antonio Machado havent-se de realitzar obres d’adequació per poder ubicar correctament tots els grups de les dues escoles. Les instal·lacions en aquests moments ja estan sobresaturades, ja que durant aquest curs  estan albergant un 50 % més de nens i nenes de l’ocupació prevista per a l’escola Antonio Machado.


De cara al curs 2012-2013 no existeix cap possibilitat de generar nous espais dins de l’edifici actual de l’Antonio Machado i això obliga a haver de disposar del nou centre Marta Mata sense cap mena de dilació pel començament del curs, el setembre vinent. Estem, doncs, davant d’una situació complexa i límit que necessita decisions immediates i que en cap cas admeten demora.

En reiterades ocasions hem tractat aquest tema en el  Ple municipal, sempre amb la voluntat de que l’escola fos una realitat el setembre del 2012.  Arribats aquí, ja no podem admetre cap més dilació. Havent realitzat tot el tràmits administratius necessaris, havent-se adjudicat l’obra, reclamem l’inici immediat de les obres de construcció de l’escola Marta Mata per tal de satisfer les necessitats de les dues  comunitats educatives, la del Marta Mata i també la de l’Antonio Machado.


És per això, i amb l’objectiu de poder escolaritzar de forma correcta els nens i nenes de les escoles Antonio Machado i Marta Mata, tots els grups municipals presenten la següent proposta de resolució:

PRIMER: El consistori en Ple reclamarà a la Generalitat de Catalunya l’inici immediat de les obres de construcció de l’escola Marta Mata, per tal de que pugui iniciar les seves activitats a l’inici del curs 2012 -2013.
SEGON: Comunicar aquest acord al Departament d’Ensenyament així com a tots els grups del Parlament de Catalunya.
TERCER: Comunicar a les comunitats educatives del Marta Mata i de l’Antonio Machado aquest acord.

dilluns, 20 de febrer de 2012

Aprovació final


La setmana passada vam tenir el Ple d’aprovació final del pressupost 2012.
El nostre Grup Municipal va votar en contra, un no rotund aquest pressupost aprovat per CIU i PSC.

Ens sentim bastant decebuts, tant amb l’aprovació inicial dels pressupostos, com amb l’actitud i lentitud que ha demostrat el Govern a l’hora de reaccionar després que es donés a conèixer el Reial Decret Llei que limita el nostre ràtio d’endeutament.
Ja que nosaltres vam ser informats d’aquest Reial Decret i de les seves conseqüències, en data del 13 de Gener. Desconec amb quina anterioritat disposava el Govern d’aquesta informació. La veritat es que esperava d’ells un nou plantejament pressupostari d’urgència dins del període obert i públic per presentar al·legacions, en el qual nosaltres poguéssim aportar les nostres al·legacions en base a una nova proposta pressupostaria. Pero el Govern no va comunicar, ni tant sols als Grups Municipals, ni públicament, la proposta de modificació pressupostària dins del termini obert per presentar al·legacions.
Considero que el equip de Govern podia haver presentat i publicat la nova proposta pressupostària en menys de 2 o 3 dies després de la reunió que vam tenir el 13 de Gener, per tal que les entitats i la ciutadania, poguéssim presentar les al·legacions en base a la nova proposta. Només cal dir, que nosaltres vam rebre els documents amb aquesta proposta de modificació el dia 9 de Febrer, i vam celebrar la Comissió Informativa el Dilluns 13 de Febrer.
Això és tot un mes després del comunicat del Reial Decret, i fora del termini per presentar al·legacions. Penso que això és intolerant!! Espero que el Govern tingui més consideració cap als ciutadans, Grups Municipals, i que reaccionin amb més rapidesa, i més, tractant-se d’un tema tan important com és el dels pressupostos.

No m’estendré a repetir el que vaig exposar en el Ple d’aprovació inicial.
Pero vull dir que considero primordial establir un ordre de prioritats vitals per a la nostra ciutadania i el futur de Mataró. Aquestes prioritats han de centrar-se en la protecció social, la creació d’ocupació i a eliminar les nostres càrregues financeres.
El mateix Alcalde, s’ha pronunciat en varies ocasions, lamentant-se dels diners que estem regalant als bancs amb els costos finances i que podrien ser destinats a cobrir moltes necessitats de la nostra ciutat. Nosaltres pensem el mateix, però no veiem per part de l’Alcalde, la voluntat a solucionar aquest lamentable pes financer. No, i es que encara sembla que tindríem que donar les gràcies al Reial Decret, perquè si no ara, ens estaríem endeutant per 11 milions més.
El que tampoc entenc és perquè no s’han destinat a reduir l’endeutament, els més de 5 milions que s’ingressaran de més, procedents de la pujada de l’IBI. Quan cada dia estem tirant a les escombraries 28.000 euros en interessos. Uns diners, que amb molt sacrifici, paguen amb impostos la nostra ciutadania, 28.000 euros que tenen noms i cognoms.

No sé, però trobo una falta de coherència, que el Govern es lamenti de la situació financera que s’han trobat de l’anterior Govern, i que pretenguin seguir en la mateixa línia de ruta, o no tinguin ells el coratge necessari per prendre mesures dràstiques, duen a terme un pla de sanejament financer que ens alliberi. Ja que aquesta despesa en interessos, suposa una bona part dels impostos que paga la nostra ciutadania, i que van a parar a les escombraries.

El que ens sembla molt trist, és que es continuí destinant partides per a la nova ciutadania. Que es malgastin diners públics amb programes de integració ineficaços, com s’ha demostrat fins ara.

També és molt lamentable que en una situació de crisi i endeutament com l’actual, es destinin tants diners pel IMAC (Institut Municipal d’Acció Cultural) en partides per a propaganda, publicacions, subvencions, etc... i no entenc, que d’altra banda, és retalli en partides d’inversió en reposició per a centres escolars, o la falta d’inversió en Vehicles policials, la qual cosa suposa un risc laboral per a la plantilla de la policia i la prevenció d’accidents.

Podríem parlar de moltes altres partides, que es podrien optimitzar reduint el seu cost. Pero no vull estendre`m més.

Resumint, veig el pressupost d’aquest any 2012, com un any perdut en el que de veritat haurien de ser els nostres principals objectius: l’ocupació i una rebaixa contundent de la nostra càrrega financera. Veig un any sense projecció en política local per resoldre el problema de l’atur. També trobo una falta d’austeritat en sectors que són un luxe en temps de crisi.

Per acabar, trobo molt trist que el Govern ni els altres Grups Municipals de l’oposició, a hores d’ara, encara no s’adonin el que vol i demana el nostre poble:

Per treball, ajudes o vivenda, primer els de casa.

diumenge, 12 de febrer de 2012

Article d'opinió en El Punt Avui

El meu article d'opinió publicat avui en El Punt Avui en resposta al que va escriure en Joan Salicrú sobre mi la setmana passada.

Diumenge Joan Salicrú, fill d'una regidora mataronina del PSC i amic íntim de Ramón Bassas, extinent d'alcalde que va deixar Pumsa amb 150 milions de deute, un fet que va convertir Mataró en una de les ciutats amb més deute i atur de l'Estat, es va permetre el luxe de criticar-me a les pàgines d'El Punt Avui i exercir l'atac personal i la xenofòbia contra els que no pensen com ell. Em critica per rebre un sou de 3.000 euros al mes, quan en realitat són 2.000 euros nets. Aquí, la primera tergiversació: són sous aprovats pel govern i que tots el partits tenen en igualtat de condicions, els agradi o no, un 25% dels quals PxC destina a causes socials i de suport a famílies de casa. També critica que gitanos catalans, mataronins de tota la vida, ens donin suport. Suposem que abans donaven suport al PSC i ara no, i això és el que l'emprenya. També, segons l'article ampliat al seu bloc, parla sobre el meu passat a la moda. No sé si he fet alguna cosa dolenta per ser model publicitària, però aquí demostra el seu masclisme més absurd i discriminatori, molt lluny del que diu defensar. Abans de donar lliçons, el senyor Salicrú s'hauria d'emmirallar i recordar que, quan manava el PSC, entre moltes altres coses l'Ajuntament subvencionava el seu portal Mataró Notícies, tenia un càrrec d'assessor d'un regidor del PSC a Barcelona i la Generalitat subvencionava amb 25.000 euros una de les webs amb què col·laborava. Resumint, un vampir genètic de la política per arrelament familiar i amiguismes.

Mataró, 12 de Gener de 2012

dijous, 9 de febrer de 2012

Plataforma per Catalunya trabajará para evitar la construcción de una nueva mezquita en Arenys de Mar



La delegada comarcal de Plataforma per Catalunya en el Maresme, Mònica Lora, ha manifestado que la formación identitaria trabajará para evitar la construcción de una nueva mezquita en Arenys de Mar.
El anuncio llega después de que todas las fuerzas políticas del consistorio (CiU, PSC, PP, ERC, ICV i CUP) hayan llegado a un acuerdo para ceder terreno de titularidad pública a la comunidad musulmana para que construya una mezquita.
Lora ha manifestado que “PxC apoyará  a los vecinos del entorno de la finca pública La Raureta”, que ya han recogido cerca de 350 firmas para frenar la construcción de este nuevo centro de rezo musulmán que cuenta con la total disconformidad por parte de los vecinos.
La portavoz de PxC en el Ayuntamiento de Mataró ha denunciado “el ocultismo con que han actuado todos los grupos del consistorio sin excepción, que no han dado la oportunidad a los vecinos de pronunciarse. Además se les ha engañado porque el Plan de Ordenación Urbanística Municipal no contempla que la Raureta tenga un uso religioso, sino docente”.
Mònica Lora ha advertido de la alarmante proliferación de mezquitas en la comarca del Maresme, después de que el pasado mes de enero la portavoz de PxC en el consistorio mataroni iniciara una campaña para frenar la construcción de un nuevo centro de culto musulmán en su ciudad.
La regidora identitaria ha manifestado que “el Maresme acabará convirtiéndose en lugar de peregrinaje para los musulmanes de otras comarcas catalanas.”

Mataró, 9 de Febrero de 2012

dimarts, 7 de febrer de 2012

Un exemple més de la fatídica gestió que va deixar el Tripartit a Catalunya: SPANAIR

Fundada en 1986, 25 anys volant. Ara Spanair talla les seves ales per sempre.

El Tripartit de Catalunya va decidir comprar accions en aquesta companyia i injectar diners públics durant 3 anys. Una companyia segons molts, inviable.

Spanair

No entenc com el govern d'Artur Mas, el govern de la A de Austeritat, va poder seguir injectant diners públics a aquesta companyia, quan hi havia informes de feia  mesos que posaven en dubte la viabilitat de la companyia, fins i tot alguns assegurant que anava directa al fracàs.
En total, ens hem gastat en aquesta companyia semipública prop de 150 milions d'euros, una quantitat exorbitant de la qual molts ja assenyalen com a responsables al Tripartit.

Algunes companyies com Vueling (de low cost) ja han dit que ajudaran en el que puguin, a l'hora de contractar, donant preferència a empleats de Spanair.
Des d'aquí vull donar tot el meu suport a tots els empleats i famílies afectades per aquest tancament inesperat. Del qual s'han vist de la nit al dia sense treball i amb una gran incertesa per la manca d'informació que han tingut per part de la companyia. 

Som alguns els polítics i molts els ciutadans i ciutadanes que demanem a crits una cosa que la majoria de polítics no s'atreveix a demanar.
A demanar RESPONSABILITATS.
Els governants no es mouen per les mateixes regles que la gent normal del carrer. No pot ser que se'ls pagui per comportar-se temeràriament i no perdin res si les coses van malament.
Així que ja va sent hora que es prenguin mesures i que es jutgin als governants incompetents d'una vegada per totes.

diumenge, 5 de febrer de 2012

Campanya contra la construcció d'una nova mesquita

El Grup Municipal de Plataforma per Catalunya a  començat aquesta setmana la campanya dirigida contra la construcció d'una nova mesquita  en el polígon industrial de Mata-Rocafonda.

Hem començat a repartir aquest full informatiu, així com també estem amb tots els veïns que ens sol·liciten. Estem molt agraïts, ja que estem rebent moltes trucades de suport i col·laboració.


Sempre amb els de casa.

dimecres, 1 de febrer de 2012

Discurs pressupost 2012 aprovació inicial (aprovat per CIU i PSC)

Com ser que molta gent no va poder veure'l i m'ho demaneu, aquí teniu el discurs del Grup Municipal de Plataforma per Catalunya en el Ple de aprovació inicial de pressupost 2012.


El nostre grup els parla des d’una certa decepció i amb preocupació.
Vostès saben de la nostra bona voluntat per col•laborar a presentar un pressupost municipal correcte.
Nosaltres tenim la intenció d’entesa, però en aquest temps de crisi, el pressupost municipal per Mataró necessita coratge, valentia i deixar de costat els temors a les critiques mediàtiques. S'han de marcar uns objectius, unes prioritats i mantenir-se ferms sense cap símptoma de debilitat enfront la premsa. D'això PXC sap molt i els pot donar lliçons.

En aquests moments la càrrega financera d’aquest Ajuntament és desorbitant i insostenible sumant l'endeutament de les nostres societats municipals. Tot això es veu agreujat exponencialment per la situació de crisi i l'ascendent destrucció d'ocupació.

Ens sentim decebuts, doncs considerem que el pacte pressupostari de CIU amb el PSC, suposa un acte de covardia i una traïció al canvi que van prometre als seus votants.
De tota manera nosaltres som comprensius i piadosos, entenem que a causa de la seva recent i nova posició de responsabilitat al front del govern municipal, es trobin vostès en una espècie de situació de pànic governatiu. I és que no és per menys....

Durant els 30 anys de hegemonia política a la nostra ciutat s'ha creat una estructura de serveis municipals que requereixen molts recursos i és poc eficient, s'ha creat una desastrosa planificació urbanística, una deplorable distribució dels equipaments municipals, un puzle estructural organitzatiu i per guarnir aquest pastís, se li posa la cirereta confitada que és PUMSA. Els falta el valor per agafar aquest pastís i estampar-ho en la cara del pastisser. Però millor ho deixem, doncs els retrets tampoc servirien de res. 


Nosaltres entenem i comprenem els seus temors, tots ho sabem i ningú ho diu, però aquest nou equip de govern s'ha trobat una ciutat amb una estructura municipal i una situació financera que és un camp de mines que solament el PSC coneix on estan col•locades, però malauradament, no saben com desactivar-les. Per això, a nosaltres no ens va estranyar que s'arribés a algun tipus d'acord amb els antics governants. Per tan, li demano prudència aquest nou equip de govern, no sigui que els antics governants, en el moment que els interessi, els condueixin cap al camí on es troben les mines, i surtin vostès escaldats.

Des de la nova constitució del consistori, el poc temps que ha tingut el nou govern per planificar un model pressupostari innovador que reflectís un veritable canvi, i la quantitat d'adversitats a les quals cal fer front, hem fa pensar que acceptar aquest pressupost, tal com es presenta, suposarà un any perdut, però entenem perfectament l'obligació del govern de presentar unes propostes. Però s'ha de tenir en compte que si es prenen les decisions de una forma precipitada, i es pretén tenir content a tothom, això pot provocar un efecte dominó que arrossegarem en els futurs pressupostos.
Per fer un pressupost correcte i eficient, és necessari, tenir el coratge suficient per establir un ordre de prioritats.
I quines han de ser les nostres prioritats?
  • Lo primer, cobrir les necessitats vitals de la nostra ciutadania. Quan parlem de necessitats vitals, ens referim que tothom tingui un sostre i un plat de menjar a taula. Però cal administrar amb seny, responsabilitat i exigir transparència per part dels sol•licitants. Això  requereix formalitzar una Comissió especialitzada de assistència social que tuteli i supervisi els ingressos i les despeses de les famílies sol•licitants. Ja que moltes vegades, algunes persones amb situació precària, es troben en una degradable situació psicològica, derivada de les seves circumstàncies, que els impedeix administrar correctament les ajudes dineràries.
  • Segon, atraure empreses per crear llocs de treball. Per lo tan, cal coordinar l'IMPEM amb el servei de urbanisme, i PUMSA per configurar una xarxa de corredors comercials, amb gratificacions a preu fet, que ens connectin i estableixin ponts amb empreses, per tal, de poder atraure inversions a la nostra ciutat.
A mida que anem assolint aquest segon objectiu, ens aniria descarregant de les despeses que comporta la primera prioritat. I per lo tan, podríem destinar les despeses que ens estalviaríem, per destinar-les a la nostra tercera prioritat.
  • La nostra tercera prioritat, és disminuir la enorme càrrega de deutes que te el nostre Ajuntament i les seves societats municipals. Ja que això, ens estalviaria un munt de milions d'euros amb interessos, que ara mateix estem regalant als bancs i que podrien servir per fer inversions i millores en els serveis de la nostra ciutat.
No em vull allargar en exposar altres prioritats, com són la sanitat, l'ensenyament i la seguretat ciutadana. Però em de ser valents i assumir que la cultura i l'esport són molt necessaris, però en temps de crisis com el que estem patint, no són prioritaris. Senyors, tenim que establir un sistema de prioritats. Actualment, no podem arribar a tot. I qui digui que si, és un irresponsable i un mentider.

El que ens sembla molt trist, és que es continuí destinant partides en exclusiva per a la nova ciutadania. Que es malgastin diners públics amb programes de integració ineficaços, com s'ha demostrat fins ara.
Senyors, lo realment integrador és la por a perdre el que s'ha lis ha donat, és la por a perdre la nostra hospitalitat, és la por a perdre el dret de viure a la nostra terra. Segurament seria més efectiu i integrador, traslladar aquestes partides, de la nova ciutadania, augmentant les de seguretat ciutadana. I desenvolupar polítiques, més repressives contra el incivisme dels estrangers, que s’està agreujant a causa de un descontrol de la immigració. Aguantant als nostres ja en tenim prou.
No podem permetre, que mentrestant aquí tenim un 21% de aturats, al Marroc només tenen el 9%, que mentrestant el Rei Mohammed, te comptes multi milionàries, nosaltres ens tinguem que fer càrrec dels seus súbdits.

Que cadascú aguanti la seva espelma, perquè nosaltres no podem amb tot.