dijous, 29 de març de 2012

La xenomania

La xenomania és un estat d'ànim i afecte positiu i desmesurat cap als estrangers.
Origen:
El seu origen està en l'efecte acumulatiu, en els individus i en els grups socials, d'una propaganda massiva en sentit xenomaníac, a càrrec fonamentalment del sistema educatiu i d'altres aparells estatals, dels mitjans de comunicació més rellevants, de la indústria cultural de masses (cinema, literatura, música), elements socials tots ells sota control, directe o indirecte, del sistema capitalista.
Facilitats que generen l'aparició de la xenomania:
En primer lloc tenim una prèvia acceptació, en l'individu o en el grup, del discurs i del pensament propis d'ideologies d'obediència marxista, discurs i pensament que incideixen en la crítica radical, el menyspreu cap al nacional, l'acceptació acrítica i l'amor incondicional per l'estranger. Això no implica que la propaganda xenomaníaca sigui una pura destil·lació d'afirmacions i negacions pròpies del marxisme, encara sent aquest corpus ideològic un dels seus principals proveïdors ideològics. Així mateix, i molt en relació amb l'element anterior, l'aparició de la xenomania es pot donar mitjançant un procés previ d'inculcació de culpa nacional, la presència de la qual afavoreix en els individus l'assimilació acrítica de la propaganda xenomaníaca.
Finalment, la difusió d'ideologies de tall liberal i neoliberal, també afavoreix l'èxit de la propaganda xenomaníaca, ja que posen en primer plànol a l'economia i al mercat, en detriment de tot allò que no és econòmic,  perquè l'exaltació de l'econòmic deteriora els interessos socials i comunitaris, potencial bastió de resistència a tota xenomania
Xenomania genuïna i xenomania oportunista:
A més de les facilitats genèriques esmentades (acceptació del marxisme, acceptació de la culpa, acceptació del liberalisme) tenim altres dos més concretes, que ens permetran distingir entre dos tipus de xenomania.
En funció de l'element facilitador concret i predominant a l'hora de compartir tal estat d'ànim i afecte, diferenciem entre:
  1. La xenomania genuïna, o materialment desinteressada, facilitada per una causa d'ordre purament psicològic.
  2. La xenomania oportunista, és a dir, aquella que és facilitada per interès material (afany de lucre, que és el cas, per exemple, de tanta gent que dirigeix o "treballa" cobrant en ONGs immigracionistes, o també d'empresaris que contracten a immigrants, aspiració a ocupar càrrecs públics, auto-presentació "respectable" de si mateix per aconseguir bona fama o bona premsa en el cas d'algun personatge cèlebre, en l'àmbit laboral desig de congraciar-se amb els directius, cas, per exemple, de molts periodistes, etc..)
Hi ha graus intermedis entre aquests extrems i poden trobar-se actuant simultàniament tots dos facilitadors en la mateixa persona o grup. En la xenomanía genuïna l'interès primordial és, com s'ha dit, d'ordre psicològic (accedir a un estat de bona consciència); en l'oportunista preval l'interès de tipus material. 
Xenomania per a un mateix i xenomania per a un altre:
Dins de la xenomania genuïna o materialment desinteressada cal precisar més, en funció de la manera en què les necessitats que genera tal estat d'ànim són satisfetes.
  1. La xenomania per a un mateix, té lloc quan el xenomaníac emprèn accions orientades a donar satisfacció al seu afecte desmesurat fent ús dels seus propis recursos, és a dir, a la seva costa. És el cas, per exemple, de l'espanyola que voluntàriament contrau matrimoni amb un immigrant que no coneix i pagant les despeses que comporta perquè aquest immigrant, mitjançant aquest subterfugi, obtingui els papers. Per increïble que sembli hi ha gent disposada a casar-se amb perfectes desconeguts per causa de la xenomania. Si cobrés per aquest acte estaríem simplement davant una persona que actua motivada per  afany de lucre.
  2. La xenomania per a un altre, és aquella en la qual el xenomaníac tracta de traspassar a un altre, generalment a la societat, als contribuents, el cost de les accions que el seu particular afecte demanda.
Difusió de la xenomania en la població europea i euro-descendent:
Avui la xenofilia (espècie moderada de xenomania), caracteritza al gruix de la població de les nacions europees. Es manifesta com a estat d'ànim i afecte positiu, però es desenvolupa d'una manera passiva i amb una intensitat moderada, davant els estrangers; estem, per tant, davant un gruix de població certament influït per la propaganda xenofílica i xenomaníaca, però encara, en principi, recuperable per a la discussió racional.
La xenomania radical és caracteritza en un sector de població, d'autèntics militants de tota causa anti-europea i difusors actius de la propaganda xenomaníaca. És comprensible, per tant, que els casos més accentuats de xenomanía es produeixin entre aquells elements més vinculats a tota forma de marxisme, persones que funcionen com a ximples útils ocupats en una inculcació ideològica funcional del sistema capitalista, que permet que aquesta dugui a terme les seves polítiques de curt i llarg termini.
Ni la xenomania, ni la xenofilia són innates, sinó que necessiten, pel que fa a estats d'ànim, provocar-se, i pel que fa a fragments ideològics, aprendre's, això es fa a través d'una difusió estesa del discurs i la creació d'opinió, mitjançant una campanya propagandística permanent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada