dissabte, 30 d’abril de 2016

1 de maig, pel Respecte al treballador i a la nostra llibertat



Aquest any coincideix el primer de maig, dia del treballador, amb diumenge i amb el dia de la mare i per milers de treballadors no serà festiu, com d'altres diumenges. 

[Respecte, l'organització política que neix de la confluència de Plataforma per Catalunya, Partido por la Libertad i España2000, reivindica l'1 de maig per cridar l'atenció contra la liberalització dels horaris.
Sindicats i patronal accepten, submisos a la ideologia neoliberal, que la llibertat d'horaris afavoreix el dinamisme econòmic i, en conseqüència, tots sortirem afavorits. Res més fals.

En realitat, els únics interessats de debò en la llibertat d'horaris són les grans superfícies propietat de les multinacionals. Cap petit negoci té capacitat de competir amb elles. Tampoc se sap d'on surt aquesta suposada reivindicació popular pels negocis oberts a tota hora.

La veritable mecànica de l'assumpte és que la llibertat d'horaris enfonsa a tots els petits negocis, excepte a les grans superfícies comercials. L'aparent llibertat i disponibilitat de mercaderies es torna en desgràcia social quan els petits comerciants tanquen i engrosseixen les cues de l'atur. En aquest cas el seu sosteniment passa a ser una càrrega més per al sistema productiu. Però hi ha més: aquest atur creixent contribueix a crear una borsa de treball a la baixa que contribueix al fet que la contractació es faci en condicions més precàries, fins i tot inacceptables.

És necessari reivindicar el respecte als petits negocis allà on es creïn. És radicalment fals al·legar que "llibertat d'horaris" equival a "llibertat de mercat", perquè ni tan sols equival a "llibertat". Encara que es vengui etiquetat com a "llibertat", davant la liberalització d'horaris els petits comerços acabaran abans o després.

La "llibertat d'horaris" significa esclavitud per a molts i llibertat per als grans i, a més, té una altra conseqüència col·lateral: les grans superfícies pretenen amb això una disponibilitat horària impossible de conciliar amb la vida familiar. La pressió a la baixa del mercat laboral fa possible retribuir cada vegada menys al treballador, a canvi d'un esforç enorme per renunciar a veure i gaudir de la seva família en festius i caps de setmana.

En aquestes condicions floreixen els comerços il·legals, que s'aprofiten de la falta d'inspeccions i d'un poder que no vol complicar-se la vida. Ells són els únics que poden competir amb les grans superfícies. Enmig de tots dos, el petit comerciant, el comerç tradicional local perd força i mort. Si una empresa vol treballar els diumenges, als seus empleats ha de pagar-los com a tal.

Per desgràcia aquest discurs ningú ho reivindica: esquerres i dretes no respecten als petits comerciants, no respecten als treballadors, no respecten la nostra manera de vida, no respecten a les famílies. Una vegada més fa falta Respecte.
---


1 de mayo, por el Respeto al trabajador y a nuestra libertad  

Este año coincide el primero de mayo, día del trabajador, con domingo y con el día de la madre y para miles de trabajadores no será festivo, como otros tantos domingos.
[Respeto, la organización política que nace de la confluencia de Plataforma per Catalunya, Partido por la Libertad y España2000, reivindica el 1 de mayo para llamar la atención contra la liberalización de los horarios.

Sindicatos y patronal aceptan, sumisos a la ideología neoliberal, que la libertad de horarios favorece el dinamismo económico y, en consecuencia, todos saldremos favorecidos. Nada más falso.

En realidad, los únicos interesados de verdad en la libertad de horarios son las grandes superficies propiedad de las multinacionales. Ningún pequeño negocio tiene capacidad de competir con ellas. Tampoco se sabe de dónde sale esa supuesta reivindicación popular por los negocios abiertos a todas horas.

La verdadera mecánica del asunto es que la libertad de horarios hunde a todos los pequeños negocios salvo a las grandes superficies comerciales. La aparente libertad y disponibilidad de mercancías se vuelve en desgracia social cuando los pequeños comerciantes cierran y engrosan las colas del paro. En ese caso su sostenimiento pasa a ser una carga más para el sistema productivo. Pero hay más: este paro creciente contribuye a crear una bolsa de trabajo a la baja que contribuye a que la contratación se haga en condiciones más precarias, incluso inaceptables.

Es necesario reivindicar el respeto a los pequeños negocios allí donde se creen. Es radicalmente falso alegar que “libertad de horarios” equivale a “libertad de mercado”, porque ni siquiera equivale a “libertad”. Aunque se venda etiquetado como “libertad”, ante la liberalización de horarios los pequeños comercios perecen antes o después.
La “libertad de horarios” significa esclavitud para muchos y libertad para los grandes y, además, tiene otra consecuencia colateral: las grandes superficies pretenden con ello una disponibilidad horaria imposible de conciliar con la vida familiar. La presión a la baja del mercado laboral hace posible retribuir cada vez menos al trabajador, a cambio de un esfuerzo gigantesco por renunciar a ver y disfrutar de su familia en festivos y fines de semana.

En estas condiciones florecen los comercios ilegales, que se aprovechan de la falta de inspecciones y de un poder que no quiere complicarse la vida. Ellos son los únicos que pueden competir con las grandes superficies. En medio de ambos, el pequeño comerciante, el comercio tradicional local pierde fuerza y muere. Si una empresa quiere trabajar los domingos, a sus empleados debe pagarles como tal.

Por desgracia este discurso nadie lo reivindica: izquierdas y derechas no respetan a los pequeños comerciantes, no respetan a los trabajadores, no respetan nuestro modo de vida, no respetan a las familias. Una vez más hace falta Respeto.

dijous, 28 d’abril de 2016

"No hi ha cap dubte que per facilitar l'aprovació dels pressupostos l'oposició s'ha venut per un plat de llenties en mal estat"

Mataró.-  Dijous es va celebrar el ple extraordinari per votar el pressupost per l'any 2016 de l'Ajuntament de Mataró. Un pressupost de 125 milions d'euros aprovat amb els vots a favor del govern del PSC i CiU més el vot favorable del PP i l'abstenció d'ERC, VolemMataró i ICV.

Mònica Lora, portaveu de PxC, principalment va argumentar el vot en contra basant-se en què "a l'hora d'elaborar un pressupost s'ha de tenir un ordre de prioritats i marcar unes línies molt clares. Les polítiques socials lligades amb les d'ocupació són les que més importància haurien de tenir, però no només augmentant la despesa social hi ha prou, perquè si aquests recursos no es gestionen correctament, no serveix de res".

Per poder ajudar que les persones visquin amb dignitat la portaveu de PxC creu que "s'han de cobrir les necessitats més vitals dels mataronins com són, un sostre, un plat de menjar a taula i garantir els recursos necessaris per poder arribar a final de mes" en aquesta línia creu que "s'hauria de fer una política preventiva i no esperar al fet que una família es vegi a les últimes per tal de què l'administració reaccioni. Així com acabar amb els ajuts basats en l'anomenada discriminació positiva a favor de certs col·lectius, des de PxC apostem per aplicar criteris i objectius individualitzats que tinguin en compte la persona concreta i la seva situació personal".

En matèria d'ocupació una de les diverses coses que Lora va demanar va ser que "en els plans d'ocupació es doni preferència a les persones amb nacionalitat espanyola per poder accedir a llocs de treball per part de l'Ajuntament".

Mónica Lora, portaveu de PxC, per altra banda, en matèria de seguretat va dir que "s'ha de disminuir amb el que ens trobem avui dia en algunes zones de la ciutat, fets que deriven a una mala convivència i inseguretat" en aquesta línia va demanar que "augmenti la plantilla de la Policia Local i incrementar la seva dotació i formació".

Lora en l'àmbit de mobilitat creu que el més important és "solucionar els problemes d'aparcament que tenim en vàries zones de la ciutat, i apostar per la creació de pàrquings gratuïts propers a zones comercials, i reduir el cost de les zones blaves, és quelcom essencial per no deixar morir el petit comerç de la ciutat".

Altres aspectes importants que no podem oblidar en el pressupost com la sanitat, l'educació, la neteja dels nostres carrers, la creació de jocs d'esbarjo per a gossos... són punts que Mónica Lora també va fer especial encís en el ple de pressupostos.

dimarts, 5 d’abril de 2016

El Consell Polític aprova la integració de PxC en la gran Federació identitària espanyola

Per àmplia majoria, el Consell Polític de PxC, màxim òrgan decisori del partit entre congressos, ha aprovat unir forces en la Federació identitària d'àmbit nacional anomenada RESPECTE.
 
Coma-ruga | Redacció.- Aquest dissabte 19 de març s'ha reunit a Coma-ruga (Baix Penedès) el Consell Polític de Plataforma per Catalunya (PxC), màxim òrgan decisori del partit entre congressos, sota la presidència d’August Armengol, i s’ha aprovat acordar la creació de la nova alternativa política, amb els partits Espanya 2000 (E2000) i Partit per la Llibertat (PxL).

PxC ha donat llum verda, per àmplia majoria, als estatuts acordats pels tres partits per a la nova Federació, així com el nom escollit –RESPECTE- i l'ideari conjunt, els quals ara també han de ser ratificats per les bases d’E2000 i PxL. Cal dir que després de mesos de treball de les tres formacions amb els consegüents acords, es comença a articular oficialment la nova formació a tot el territori espanyol.

Després de fer una gran valoració de l'optimisme que està despertant la Federació pel que fa a l'àmbit nacional, el vicepresident, Pablo Barranco, ha fet també una valoració de l'expectació que està despertant fora del nostre territori. Fruit de la qual s'estan tenint excel·lents contactes amb diversos partits identitaris europeus, expectants i il·lusionats per aquest nou projecte.

Des de PxC s'espera tornar l'esperança a les classes populars i treballadores, que els identitaris espanyols tornaran a despertar el respecte que es mereix la nació, el respecte que es mereix la seva identitat, el respecte que es mereix la seva gent i el respecte que es mereixen els seus valors.

PxC 

Coma-ruga, 19 de març de 2016