Aquest any coincideix el primer de maig, dia del treballador, amb diumenge i amb el dia de la mare i per milers de treballadors no serà festiu, com d'altres diumenges.
[Respecte, l'organització política que neix de la confluència de Plataforma per Catalunya, Partido por la Libertad i España2000, reivindica l'1 de maig per cridar l'atenció contra la liberalització dels horaris.
Sindicats i patronal accepten, submisos a la ideologia neoliberal, que la llibertat d'horaris afavoreix el dinamisme econòmic i, en conseqüència, tots sortirem afavorits. Res més fals.
En realitat, els únics interessats de debò en la llibertat d'horaris són les grans superfícies propietat de les multinacionals. Cap petit negoci té capacitat de competir amb elles. Tampoc se sap d'on surt aquesta suposada reivindicació popular pels negocis oberts a tota hora.
La veritable mecànica de l'assumpte és que la llibertat d'horaris enfonsa a tots els petits negocis, excepte a les grans superfícies comercials. L'aparent llibertat i disponibilitat de mercaderies es torna en desgràcia social quan els petits comerciants tanquen i engrosseixen les cues de l'atur. En aquest cas el seu sosteniment passa a ser una càrrega més per al sistema productiu. Però hi ha més: aquest atur creixent contribueix a crear una borsa de treball a la baixa que contribueix al fet que la contractació es faci en condicions més precàries, fins i tot inacceptables.
És necessari reivindicar el respecte als petits negocis allà on es creïn. És radicalment fals al·legar que "llibertat d'horaris" equival a "llibertat de mercat", perquè ni tan sols equival a "llibertat". Encara que es vengui etiquetat com a "llibertat", davant la liberalització d'horaris els petits comerços acabaran abans o després.
La "llibertat d'horaris" significa esclavitud per a molts i llibertat per als grans i, a més, té una altra conseqüència col·lateral: les grans superfícies pretenen amb això una disponibilitat horària impossible de conciliar amb la vida familiar. La pressió a la baixa del mercat laboral fa possible retribuir cada vegada menys al treballador, a canvi d'un esforç enorme per renunciar a veure i gaudir de la seva família en festius i caps de setmana.
En aquestes condicions floreixen els comerços il·legals, que s'aprofiten de la falta d'inspeccions i d'un poder que no vol complicar-se la vida. Ells són els únics que poden competir amb les grans superfícies. Enmig de tots dos, el petit comerciant, el comerç tradicional local perd força i mort. Si una empresa vol treballar els diumenges, als seus empleats ha de pagar-los com a tal.
Per desgràcia aquest discurs ningú ho reivindica: esquerres i dretes
no respecten als petits comerciants, no respecten als treballadors, no
respecten la nostra manera de vida, no respecten a les famílies. Una
vegada més fa falta Respecte.
---
1 de mayo, por el Respeto al trabajador y a nuestra libertad ---
Este año coincide el primero de mayo, día del trabajador, con domingo y con el día de la madre y para miles de trabajadores no será festivo, como otros tantos domingos.
[Respeto, la organización política que nace de la confluencia de Plataforma per Catalunya, Partido por la Libertad y España2000, reivindica el 1 de mayo para llamar la atención contra la liberalización de los horarios.
Sindicatos y patronal aceptan, sumisos a la ideología neoliberal, que la libertad de horarios favorece el dinamismo económico y, en consecuencia, todos saldremos favorecidos. Nada más falso.
En realidad, los únicos interesados de verdad en la libertad de horarios son las grandes superficies propiedad de las multinacionales. Ningún pequeño negocio tiene capacidad de competir con ellas. Tampoco se sabe de dónde sale esa supuesta reivindicación popular por los negocios abiertos a todas horas.
La verdadera mecánica del asunto es que la libertad de horarios hunde a todos los pequeños negocios salvo a las grandes superficies comerciales. La aparente libertad y disponibilidad de mercancías se vuelve en desgracia social cuando los pequeños comerciantes cierran y engrosan las colas del paro. En ese caso su sostenimiento pasa a ser una carga más para el sistema productivo. Pero hay más: este paro creciente contribuye a crear una bolsa de trabajo a la baja que contribuye a que la contratación se haga en condiciones más precarias, incluso inaceptables.
Es necesario reivindicar el respeto a los pequeños negocios allí donde se creen. Es radicalmente falso alegar que “libertad de horarios” equivale a “libertad de mercado”, porque ni siquiera equivale a “libertad”. Aunque se venda etiquetado como “libertad”, ante la liberalización de horarios los pequeños comercios perecen antes o después.
La “libertad de horarios” significa esclavitud para muchos y libertad para los grandes y, además, tiene otra consecuencia colateral: las grandes superficies pretenden con ello una disponibilidad horaria imposible de conciliar con la vida familiar. La presión a la baja del mercado laboral hace posible retribuir cada vez menos al trabajador, a cambio de un esfuerzo gigantesco por renunciar a ver y disfrutar de su familia en festivos y fines de semana.
En estas condiciones florecen los comercios ilegales, que se aprovechan de la falta de inspecciones y de un poder que no quiere complicarse la vida. Ellos son los únicos que pueden competir con las grandes superficies. En medio de ambos, el pequeño comerciante, el comercio tradicional local pierde fuerza y muere. Si una empresa quiere trabajar los domingos, a sus empleados debe pagarles como tal.
Por desgracia este discurso nadie lo reivindica: izquierdas y derechas no respetan a los pequeños comerciantes, no respetan a los trabajadores, no respetan nuestro modo de vida, no respetan a las familias. Una vez más hace falta Respeto.
